Com ells mateixos (UGT i CCOO) reconeixien en la seua nota informativa de finals de febrer, mentre la patronal no deixa d’acumular i de disparar els seus beneficis, les treballadores i treballadors de la ceràmica acumulen una pèrdua del poder adquisitiu del 8.5% només en els tres últims anys. Però ara, a penes un mes després, traeixen els interessos de les treballadores i treballadors a les quals representen i els menteixen en dir que, amb aquest acord, recuperaran poder adquisitiu.
Menteixen perquè, després de convocar vaga dos dies (28 de febrer i 1 de març), venen com un èxit que s’haja pactat una pujada salarial del 3.5% per al 2023 i del 2.5% per al 2024, quan saben que l’IPC del passat any i el previst per a aquest, ja sumen eixe 6%. I això en una conjuntura internacional, amb guerres i problemes de desproveïment, que impedeix que es puga garantir mínimament que es compliran els objectius d’inflació.
De fet, segons la patronal bancària FUNCAS, el BBVA i CaixaBank, l’IPC d’aquest 2024 estarà entorn del 3.5%, que sumat a l’IPC del passat 2023 totalitzaria una pujada dels preus del 6.6% en aquests dos anys de conveni pactat.
És a dir, al no haver pactat una clausula de revisió salarial que garantisca almenys la pujada real de preus, i si es compleixen les previsions de la patronal bancària, podem trobar-nos amb una nova pèrdua salarial (d’aproximadament un 0.6% segons la patronal bancària), que s’acumularien a la dels últims anys.
Per a major descrèdit sindical, els sindicats signants, també pretenen vendre com a èxit incorporar al conveni la normativa sobre permisos del reial decret del 28 de juny del 2023. És que potser pretenien incomplir l’Estatut dels Treballadors? Les treballadores i treballadors no són ximples i saben perfectament que és una Llei d’obligat compliment i, per tant, eixos permisos ens pertanyen vulga o no la patronal.