3, 2, 1 … Acció 8M!
Des que naixem, la nostra biopic està dirigida pel sistema patriarcal en què vivim. Quan som xiquetes, comencem a rodar una pel·lícula en què hauríem de ser el personatge principal, envoltades de secundaris. Però la realitat és una altra: els rols de gènere que la societat ens assigna ens situen en un segon pla, si no al backstage, llocs molt dignes si són una elecció, però no tant si vénen impostos sense opció a rèplica. Al nostre escenari, aquests personatges secundaris acaben acaparant els diàlegs, les escenes d’acció, les decisions clau… Ja n’hi ha prou, identifica les teues seqüències i defensa-les! Què la teva pel·lícula supere el test de Bechdel sense problemes!
És important que decideixes quin guió vols seguir i quin personatge tries representar en aquesta, la teva pel·lícula. Ja sabem que la base d’aquest guió ha de ser feminista perquè sigues lliure, perquè tingues prou eines per valorar-te i dirigir el teu rodatge, per marcar-te metes o prendre decisions que altrament el patriarcat prendrà per tu.
Aquest 8M tu decideixes: la teva banda sonora perquè és la que et fa sentir i expressar els teus sentiments; els teus diàlegs perquè ets lliure de dir allò que vulgues; el desenvolupament del teu personatge perquè ets capaç d’evolucionar com a dona en un món dirigit per homes; penses en un final obert perquè potser la vida et pose situacions en el teu camí inesperades, però que superaràs amb nom de dona, i al final, muntaràs aquesta pel·lícula feminista en què tu has decidit ser l’única protagonista.
Amb freqüència, les dones llastrem un sentiment de culpa inculcat que ens limita ens fa mirar enrere en el temps, sent crítiques i dures amb nosaltres mateixes; creiem que vam fer malament això o allò perquè aquest sentiment gravat per controlar-nos des que vam sortir a escena ens acompanya i controla de manera subtil les nostres accions. Se’ns educa dient-nos el que podem o hem de fer i se’ns imposa un rol social que es revela com una llosa difícil de treure’ns de sobre. Si crees la teva pròpia pel·lícula, els flashback han de ser per enriquiment personal i per evitar el masclisme estructural o els micromasclismes en què ens movem en la nostra quotidianitat diària. Per créixer i avançar, has de projectar un flash-forward on et veges empoderada i segura de les decisions que has pres a la vida.
Som moltes les dones que seguim lluitant per una igualtat real. Aquest dia tan simbòlic, és un dia per sentir-nos orgulloses i empoderades, per sentir la sororitat de les nostres companyes de lluita sense distincions, i així revifar amb força les sensacions que s’han de mantindre durant tota la nostra pel·lícula.
Sobren diàlegs cinematogràfics a les nostres vides com per exemple aquest:
- La protagonista “Jo no era interessant i ell sí. Interessant…i brillant, misteriós, perfecte…i maco” (Crepuscle, 2008)
- Protagonista femenina “Aquí es necessiten més mans de dona, quin desgavell, no frega ningú? El protagonista “Ja t’he dit que em fas molta falta” (El faldiller, 1963)
Si ens centrem en el País Valencià, veiem que en les estadístiques que estudien les polítiques en igualtat traiem molt bona nota, però, paradoxalment, són pocs els avenços reals que trobem en els últims anys. I alguns d’ells han estat interromputs per la pandèmia:
-les dones continuem realitzant de mitjana més tasques domèstiques comparades amb les de nostres companys homes, tot i que les dones cada vegada estem més inserides en el món laboral
-encara que la nostra normativa laboral impedeix la discriminació de gènere, les dones cobrem de mitjana un 22,4% menys que els homes
-quan arribem a la jubilació, les nostres pensions no es corresponen al fet d’haver estat tota una vida treballant dins i fora de casa, ja que quan arribem als 65, la diferència és d’un 34%
-pràcticament cada setmana hem de condemnar l’assassinat d’alguna dona a mans d’un home que pensa que és el seu amo; cada 4 hores es produeix una violació, i a dones cada vegada més joves; 10.000 dones prostituïdes són usades cada dia per homes que es creuen amb el privilegi de posar preu als nostres cossos.
Aquest 8M, la Intersindical Valenciana, tornarem a eixir als carrers amb el nostre morat feminista per bandera perquè la resta de banderes ens sobren. És un dia d’unió entre les dones, al marge d’edats, orígens, nacionalitats… en què faltaran 44 companyes assassinades el 2021 i 13 que portem des que va començar el 2022 per violència masclista i en què hi haurà mares que han viscut la violència vicària a les seues pròpies vides. Totes juntes hem de crear el nostre especial Festival de cinema feminista, totes les nostres pel·lícules són finalistes i guanyadores!
Alçarem la nostra veu i el nostre puny per les que van ser, per les quals estem, i per les que vindran. Les dones, sempre endavant!
Visca el 8 de març!
Visca la nostra lluita feminista!